Q-Ars Teatre

Taller de Gestalt i Teatre

2012-01-15T13:37:00.000-08:00

TALLER DE

GESTALT I TEATRE

càrrec de Marta Millà

*Aquest curs està dirigit a personesinteressades en l'autoconeixement.

*En el teatre terapèutic utilitzem einesteatrals per arribar al conflicte personal.

*Ens interessa que els alumnes entrenin lacapacitat de l'observador interior o testimoni de les pròpies dificultats i deles dels altres.

*Es treballa a partir dels tres centresprincipals: centre motor- sentiment -visió i dels personatges interns o polaritats.

QUI ÉS LA MARTA MILLÀ?

Llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut delteatre de Barcelona. Durant trenta anys ha treballat com actriu en el teatre elcinema i la televisió. En el teatre ha estat dirigida per Adolfo Marsillac ,Josep Ma Flotats, Calixte Bieito, Joan Lluis Bozzo i Mario Gas, entre moltsd’altres. En el cinema per Francesc Bellmunt, Lluis Ma Guell, Jesús Font iSilvia Quer entre d’altres. A la televisió ha treballat a sèries com La Granja,estació d’enllaç, plats bruts , temps de silenci i Ventdelplà. En el camp de la direcció ha estat ajudant dedirecció de Mario Gas a l’espectacle musical “full monty” i de Joan LLuis Bozzoa “El llibertí”.

Formada com a terapeuta gestàltica a l'escolade l'Ésser de Barcelona.

Practicant i compromesa amb elBudisme Zen des de fa 18 anys

Dates: Dissabte 4 o Diumenge 5 de febrer

Horari: De 10 a 14h i de 15 a 19h

Preu del taller: 80 euros

Contacte : 661 571 263 / 934 350 475 / qarsteatrecursos@gmail.com

Com arribar-hi? C/ Cartagena 289 baixos 3ª. Entre Còrcega iIndústria. Metro: Línia blava. Sant Pau/Dos de Maig.

2011-11-24T12:56:00.000-08:00

GIRA RIVE GAUCHE

Divendres 25 a les 22h al Teatre de la Vila a Palau de Plegamans.

De l'1 al 4 de desembre al Teatre Micalet de valència.

El 6 i 7 de gener del 2012 al Teatre Principal de Palma. A Mallorca.

I el 8 de gener al Teatre d'Artà.

F3DRA. Pleasure and Pain de Marilia Samper

2011-07-31T03:36:00.000-07:00

EL PROJECTE:

Quan vam començar a elaborar aquest projecte, ara fa tres anys, teníem damunt la taula les obres: “Hipòlit” d’Eurípides, la “Fedra” de Racine i “Phaedra’s Love” de Sarah Kane. Ens interessava, per descomptat, el personatge de Fedra, la atemporalitat del seu desig que ha fet que tants autors, en moments diferents, hagin volgut posar, amb el seu pensament i les seves paraules, aquest personatge en la seva escena quotidiana. No cal esmentar que la passió que fa emmalaltir al personatge fins a la traïció i l’actualitat dels sentiments d’aquesta dona madura cap a un fillastre, i l’estudi dels motius que poden portar a una dona al suïcidi, desperta entusiasme en qualsevol possibilitat de producció.

Val a dir que durant el procés vam barrejar infinitat de combinacions per crear una nova dramatúrgia. Des de la més directa i respectuosa que ens remetia a la magnifica dramatúrgia de Salvador Espriu a la més arriscada on la física quàntica feia de les seves enfrontant els personatges allunyats en el temps en un mateix espai.

Finalment, la complicitat i l’entusiasme que Marilia Samper ens va mostrar davant la proposta, ens ha donat com a fruit aquest magnífic text: “Pleasure and Pain”. El plaer i el dolor que de manera inseparable formen part dels sentiments d’aquesta dona. D’aquestes tres dones de l’obra de Marilia Samper, que lluiten per representar Fedra, per deixar de ser Fedra o per entendre Fedra i poder escriure-la sobre un paper o fins i tot sobre la pell del propi cos.

PLANETA LARES de Daniela Feixas. Teatre Familiar

2011-07-31T03:03:00.000-07:00

"Aquest és un missatge per qui el vulgui escoltar: Em dic Lara, tinc 12 anys i soc habitant del planeta Terra; tot i que estic convençuda que vaig venir a petar aquí per casualitat; vull dir que no soc una terrícola, encara que el meu aspecte és absolutament normal; normal entre cometes, vull dir que és normal des d'una perspectiva terricola."

Avui la Lara fa dotze anys. Convençuda que ella no és terricola ha decidit tornar a casa, al Planeta Lares, la vida a la terra no l'acaba de convencer ja que tot i ser un planeta super habitat, ella, sovint, se sent molt sola. Li demana a la seva mare que l'acompanyi; però la seva mare és una "Super Woman" amb una agenda tan plena d'activitats que no te temps per passar amb la seva filla. Està tan ocupada que fins i tot havia oblidat que avui era l'aniversari de la Lara.

L'obra ens presenta un viatge de la mare per diferents "nivells" d'una botiga on anirà descobrint que és el que veritablement desitja la seva filla. De la mateixa manera que el Petit Príncep viatja pels planetes per descobrir-se a ell mateix, Daniela Feixas ens mostra una viatge a l'interior de les persones adultes per recuperar l'interior de les persones més petites. Un viatge màgic magnificament dirigit per Joan M Segura.

2011-05-03T16:40:00.000-07:00

RIVE GAUCHE

2011-04-27T04:16:00.000-07:00

De MARC ROSICH

Shakespeare and Company i La maison des amis des livres, les dues llibreries que al 1921 se situaven a banda i banda del parisenc carrer de l’Odéon no eren fruit de la competència, sinó de la més gran de les complicitats entre les seves dues mestresses i instigadores, Sylvia Beach i Adrienne Monnier. I d'aquesta manera el carrer de l'Odéon, flanquejat per aquests dos fars, es convertia en una de les artèries principals de la vida artística de la riba esquerra dels anys vint: James Joyce, Gertrude Stein, Paul Valéry, André Gide, i un llarg etcètera. Des de les còmodes butaques dels seus establiments les seves propietàries promovien la lectura dels llibres que elles estimaven... i només els que elles estimaven. La seva era una crida vocacional i compartida. Per què no bastir en aquest ambient privilegiat i sofisticat una comèdia, feta d'enginy, paraules i alguna cita culta? Per què no plantar en aquest món la llavor de l'equívoc? El resultat ha estat Rive Gauche, un text ordit especialment per a les actrius de la companyia Q-ARS Teatre amb la complicitat del director Rafel Duran.

Temporada Sala Muntaner del 23 de febrer al 27 de març del 2011

Gira per Catalunya prevista de setembre a desembre del 2011

EN PREPARACIÓ:

"El Planeta Lares" de Daniela Feixas. Espectacle familiar dirigit per Joan M. Segura. Amb Daniela Feixas i Ester Bové.

"F3DRA. Pleasure and Pain" de Marilia Samper. Dirigida per Pep Pla. Amb Mercè Anglès, Anna Güell, Jaume Madaula i Montse Morillo. Temporada Sala Beckett del 14 de setmbre al 2 d'octubre del 2011.

ELECTRA

2011-04-27T04:08:00.000-07:00

Després de l’èxit assolit amb Antígona fa tres temporades, Oriol Broggi torna a endinsar-se en una tragèdia grega, i aquest cop ens proposa Electra, de Sòfocles. Una producció feta conjuntament amb l’equip de les Q-Ars Teatre, que d’aquesta manera completen la trilogia sobre les heroïnes gregues que van encetar la temporada passada amb Les suplicants i Ilíada.

Electra, que viu presa del dolor per l’assassinat del seu pare Agamèmnon, rei de Micenes, planeja junt amb el seu germà Orestes venjar-se de l’assassina, la seva mare Clitemnestra. Com una lleona ferida, debatent-se entre la llei dels homes i la llei de la sang, Electra, l’arquetipus perfecte de l’heroïna tràgica, prepara una venjança que l’oracle d’Apol·lo fatalment ja havia predit.

Un text canònic i d’una força extraordinària traduït directament del grec i un repartiment de plenes garanties que acostarà els espectadors fins al mateix cor de la tragèdia. Ingredients que fan d’aquesta Electra, la primera tragèdia grega que el TNC ha produït, un espectacle indispensable.

ILÍADA

2011-04-27T04:02:00.000-07:00

“Tot va començar en un dia de violència.”

El text de la Ilíada és el nostre punt de partida.

Per què s’explica aquesta història una vegada i una altra? Potser perquè sempre és actual. Estem en temps de guerres, hi ha conflictes a molts llocs del món, territoris ocupats com la ciutat de Troia.

L’obra es veu a través dels ulls d’unes dones que examinen la guerra amb claredat per intentar entendre-la d’una altra manera, per intentar trobar-ne els motius. Aquestes dones no són víctimes, sinó que malden per arribar a una solució.

Volem explorar la vida interior de l’obra i descobrir què hi ha en la història mateixa que té l’elegància i la percepció per guiar-nos cap a una nova comprensió de la pau.

Com deu ser la vida, sabent que en qualsevol moment pot caure una bomba? Quan sembla que la guerra no s’ha d’acabar mai? Com deu ser parir, sabent que la guerra fora dels murs els devorarà els fills de la mateixa manera que els devora els marits? M’interessa veure com el naixement i la mort estan íntimament relacionats. M’interessa veure com la guerra és un resultat directe de les relacions i característiques interiors humanes.

La Ilíada és una de les històries més violentes i més masculines que mai s’hagin explicat. Fer que ens l’expliquin un grup de dones és un repte que remou tant la nostra imaginació com la nostra consciència.

Tom Bentley-Fisher

SUPLICANTS

2009-01-03T15:27:00.001-08:00

Basat en “Les Suplicants” d’Èsquil

PASSAT
Un vot unànime del poble argiu ho ha decretat sense apel·lació: mai no lliurarà a la violència un estol de dones. (...) No es tracta de coses inscrites en tauletes ni segellades en els plecs d’un papirus: sents, clar i net, el llenguatge d’una boca lliure.

“Les suplicants”, d’Èsquil. Grècia, 463 a. C.

PRESENT
El 8 de juny, una dona estrangera que residia legalment a Grècia va ser presumptament sotmesa a maltractaments per agents de policia al Comissaria Central de Policia d’Àtica, a Atenes. La dona va afirmar que els agents l’havien colpejat repetidament, obligat a quedar-se en roba interior i arrencat flocs de cabell, a més d’amenaçar-la amb destruir el seu permís de residència.
El 16 de juny van aparèixer a la web YouTube unes imatges de vídeo de la comissaria de policia d’Omonia, al centre d’Atenes. A les imatges, dos joves immigrants eren colpejats per agents de policia i obligats a insultar-se i bufetejar-se mútuament en repetides ocasions. Uns cinc agents van ser investigats en relació a aquests fets. Posteriorment van aparèixer a Internet tres vídeos més.

Informe sobre els drets Humans 2008, Amnistia Internacional

FUTUR
Són molt més a prop del que t’imagines.
Seuen al teu costat al tren o a l’autobús, fan cua com tu al supermercat, viuen al teu mateix replà, al teu mateix carrer, a la teva mateixa ciutat.
De vegades parlen una llengua que tu no coneixes i vesteixen diferent. Sovint són estrangeres i tenen una història marcada per les decisions que uns homes, pares o marits, prenen – sense consultar-les - sobre les seves vides. Homes que, sovint desesperats, projecten damunt de filles i esposes les seves pors, odis i pulsions irreprimibles, en molts casos amb devastadores conseqüències.
Suplicants és una història de dones i de dolor.
De dones ahir, avui i demà.
De dones soles, esperant justícia.
De dones fugint de la violència cap a un lloc suposadament millor.
Però també és una història d’homes enfrontats a la por i al dubte.
I és també una història de governants, de les diferències no sempre clares entre la democràcia i la tirania, la difícil tasca de prendre decisions i les profundes contradiccions existents a les societats democràtiques.
I és també, malgrat la sang i les llàgrimes, una història d’esperança.

Helena Tornero Brugués, Tardor 2008.

TEMPORADA I GIRA 2009

1 d'abril UAB

18 d'abril Auditori de Sa Maniga Mallorca

9 maig Valls

del 13 de maig al 14 de juny Sala Muntaner Barcelona

BENEFACTORS de Michael Frayn

2008-07-15T05:31:00.001-07:00

BENEFACTORS: una comèdia terrible...

Enderrocar - construir. Destruir - edificar. Mantenir - restaurar. Tenir en compte - perdurar. Menystenir - inventar. Tot aquest garbuix és possible en l’univers dels personatges de “Benefactors”. Mentre l’arquitecte David es debat entre la restauració o enderrocament i posterior reconstrucció d’un barri al sud de Londres, la seva vida, la de la seva dona Jane, i la dels seus amics Sheila i Colin, també es debat en edificar-se de nou, en restaurar-se, en enderrocar-se per sempre...

L’obra ens parla de l’arquitectura física i social (plans urbanístics, millors vivendes per una millor qualitat de vida, l’especulació immobiliària, etc.) i també de l’arquitectura que permet o no l’edificació i el manteniment d’una relació afectiva.

“Benefactors” és una comèdia terrible, constructiva i alhora restauradora d’allò a què ens veiem abocats quotidianament: la deconstrucció de les nostres vides.

Michael Frayn, autor de l’exitosa obra de “Pel davant i pel darrere”, és un gran coneixedor de la carpinteria teatral, que utilitza i domina amb gran talent, convertint el que podria esdevenir un drama en una comèdia àcida i punyent. Sap dotar els seus personatges de les contradiccions necessàries i creïbles perquè les seves obres siguin explosives.

Manel Dueso
Director

FITXA ARTÍSTICA

Autor: Michael Frayn
Traducció: Joan Sellent

Direcció: Manel Dueso
Repartiment: Mercè Anglès, Josep J. Julien,
Anna Güell i Albert Ribalta

Disseny d’escenografia: Deborah Chambers
Disseny de vestuari: Míriam Compte
Disseny de so: Bàrbara Granados
Disseny de Llums: David Bofarull
Fotografia: David Ruano
Disseny gràfic i vídeo: Gataro produccions

Producció: Soles Velázquez
Management: Anna García
Sala: Sala Muntaner
És una producció de la Cia Q-ARS Teatre.
Amb el suport de la Generalitat de Catalunya; Cia subvencionada.
I amb la col·laboració de la Sala Muntaner i del Festival Grec’08

Dates: estrena 9 de juliol 2008
En cartell: del 9 de juliol al 3 d’agost 2008
Horaris: de dimecres a dissabte 21h i diumenge 18h45

2008-04-09T15:57:00.000-07:00

Curriculum Q-ars teatre

2002
“Un Sant Sopar Europeu “ de Werner Schwab. Direcció Lourdes Barba. Mercat de les Flors. Amb Mercè Anglès, Anna Güell, Pep Pla, Lluïsa Mallol, Marta Millà, Ester Bové, Andrés Moreno, Xavi Ruano i Xavi Ripoll

“Addictes a la xocolata “ de Philipe Blasband. Direcció Lourdes Barba. Sala Muntaner. Amb Mercè Anglès, Anna Güell, Fina Rius i Judith Luchetti.

“Kamikaze “ Creació col·lectiva amb textos i aconteixements de la actualitat. Direcció Konrad Schiedrich. Sala Muntaner. Grec 2002. Amb Mercè Anglès, Anna Güell, Fina Rius i Pilar Távora.

2003
“Les amargues llagrimes de Petra Von Kant” de R.W. Fassbinder. Direcció Manel Dueso. Sala Muntaner. Amb Anna Güell, Mercè Anglès, Ester Bové, Lluïsa Castell, Àngels Moll i Mar Ulldemolins.

“Viatges i Flors” de Mercè Rodoreda. Espectacle homenatge. Gira per Catalunya i diversos espais de Barcelona. Amb Mercè Anglès i Anna Güell.

2004
“Hamlet i El Somni...Histories Shakespearianes” sobre les obres de Shakespeare. Brossa Espai Escènic. Amb Mercè Anglès i Anna Güell.

“Tot vostès semblen feliços” recull de textos d’actualitat. Direcció Manel Dueso. Forum 2004. Amb Mercè Anglès, Anna Güell i Lluïsa Castell.

“Otel.lo i Molt soroll… Histories Shakespearianes.” Sobre les obres de Shakespeare. Direcció Ferran Madico i Anna Lizarán. Versus Teatre. Amb Anna Güell i Mercè Anglès.

2005
“Jocs de paciència” d’Abla Farhoud. Direcció Pep Pla. Brossa Espai Escènic. Amb Anna Güell, Mercè Anglès i Mar Ulldemolins.

2006
“El Mercader” sobre el text de Shakespeare. Direcció Pep Pla. Sala Ovidi Montllor. Grec 2006. Temporada Biblioteca de Catalunya. Amb Mercè Anglès, Anna Güell, Mercè Martínez i Àngels Sánchez.

2007
“Leonce + Lena” de Georg Büchner. Sala Muntaner i Festival Grec. Direcció Pep Pla. Amb Mercè Anglès, Rosa Cadafalch, Anna Güell, Miriam Iscla, Àngels Sanchez i Isabel Rocatti.

“Anem a fer una musa” Viatge per la poesia catalana del S.XII al XVII. Espectacle creat per Q-Ars teatre i Rafel Duran. Direcció de Rafel Duran. Amb Mercè Anglès i Anna Güell.

2008

"Benefactors" de Michael Frayn. Sala Muntaner i Festival Grec. Direcció Manel Dueso. Amb Mercè Anglès, Anna Güell, Josep J. Julien i Albert Ribalta.

2009

"Suplicants" d'Helena Tornero. Basat en el text d'Èsquil. Temporada Alta Girona 2008. Sala Muntatner maig 2009

"Ilíada" basada en el text d'Alessandro Baricco. Biblioteca de Catalunya. Festival de Mèrida. Direcció Tom Bentley-Fisher. Amb Mercè Anglès, Mercè Arànega, Anna Güell, Àngels Sanchez, Mar Ulldemolis i Muguet Franc. Temporada 2009-2010

2010

"Electra" de Sófocles. Sala Petita del TNC. Direcció Oriol Broggi. Amb Mercè Anglès, Borja Espinosa, Anna Güell, Clara Segura i Mar Ulldemolins. Temporada 2010-2011

"Rive Gauche" de Marc Rosich. Sala Muntaner. Direcció Rafel Duràn. Amb Mercè Anglès, Anna Güell i Maria Molins. Temporada 2010-2011

"Anem a fer una Musa" viatge per la poesia catalana del S.XII al XVII

2008-04-01T14:06:00.000-07:00

Anem a fer una musa

Un viatge des del segle XII al XVII
de la mà de la poesia catalana

Anem a fer una musa, és una frase popular del llevant de l’illa de Mallorca que avui encara sobreviu i que significa anar a fer una copa amb bona companyia. Com volent dir que, tot brindant per la salut dels amics, hom pot inspirar-se i obtenir una visió especial de tot allò que l’envolta i fer petar la xerrada.

Anem a fer una musa doncs. Una musa escènica. Un brindis per la poesia. Un petit tast des dels seus orígens cap allà el segle XII fins al segle XVII. Un gran viatge per la riquesa patrimonial de la nostra cultura.

Ara bé, en qualsevol situació escènica, hi ha un conflicte i aquest és el quid de la qüestió. El però. I aquest però no és altra cosa que anar a la recerca d’un món silenciat per la història oficial i per aquest motiu bastant desconegut: el de les dones escriptores i el món que les envoltava.
Aquest és el nostre objectiu en aquest espectacle. I què hi trobarem doncs, dins aquest llarg i poruc silenci històric? Anem a fer una musa que en parlarem.

Rafel Duran

Temporada 2009

del 17 d'abril al 3 de maig Brossa Espai Escenica Barcelona

"Leonce & Lena" de Georg Büchner

2008-03-29T11:27:00.000-07:00

La primera vegada que vaig assistir al Teatre Lliure (la sala de Gràcia) va ser per veure Leonce i Lena. Recordo que em va causar una impressió tan forta, que potser per això a hores d’ara sóc també aquí, fent teatre. La proximitat dels actors, l’escenografia, la posada en escena em van produir un efecte més semblant a un acte sacramental que a una representació teatral. Em va fer obrir els ulls i veure, que el teatre es podia fer i rebre d’una manera diferent a com l’havia vist fins aleshores.Transgressor, proper, amb missatge, extraordinàriament ben interpretat, artesanal i sobretot molt, molt “teatral”.
L’obra la vaig trobar excel·lent i la continuo trobant excel·lent. Sempre he pensat què hauria passat si Büchner no hagués mort als 23 anys per unes febres tifoides i hagués continuat la seva producció literària uns quants anys més. Què hauria arribat a escriure? Les seves peces, La mort de Danton, Leonce i Lena i la inacabada Woyzeck són realment sublims. On hauria arribat?
Sota l’aparença d’un conte intranscendent, a Leonce i Lena s’hi amaga un viatge iniciàtic d’algú que no vol ser com els altres sinó que vol trobar la seva profunda i veritable raó de ser. És una crítica desencisada al poder, als estaments, a les jerarquies i a les arrels de la nostra societat, una societat fonamentada en la injustícia i la mentida, tan vigent en l’època de Büchner com a la actualitat. El seu és un crit desesperat contra tot això, però amb ironia, amb malenconia i perquè no, amb una infinita tendresa vers l’ésser humà.

PEP PLA

EL MERCADER

Una comèdia cruel on ningú no és innocent, on tot es pot comprar i tot es pot vendre. Comprar diners per poder comprar amor, deixant com a penyora el propi cos, a qui vol comprar una venjança d’estranger, seguint les lleis del país, que també estan en venda.

L’autor va posant càrregues explosives a cada un dels pilars que suporten els fonaments de la societat actual: les lleis i la justícia, els negocis, la banca, la identitat nacional i l’estrangeria, la fe o l’escut contra el qui és diferent i molesta.

Fitxa Artística de “EL MERCADER ”
Versió lliure de l’obra de W. Shakespeare

Producció: Cia. Q-Ars Teatre
Intèrprets: Mercè Anglès, Anna Güell, Mercè Martínez i Àngels Sánchez
Traducció del conte: Anna Güell
Dramatúrgia: Anna Güell i Mercè Anglès
Direcció escènica: Pep Pla
Disseny d’espai : Eugenio Szwarcer
Disseny de vestuari: Maria Araujo
Disseny d’il·luminació: Josep M. Cadafalch
Disseny de so i composició: Bàrbara Granados
Coreografia: Montse Colomé/ Joan M. Segura
Producció executiva: Savina Figueras