RIVE GAUCHE

De MARC ROSICH

Shakespeare and Company i La maison des amis des livres, les dues llibreries que al 1921 se situaven a banda i banda del parisenc carrer de l’Odéon no eren fruit de la competència, sinó de la més gran de les complicitats entre les seves dues mestresses i instigadores, Sylvia Beach i Adrienne Monnier. I d'aquesta manera el carrer de l'Odéon, flanquejat per aquests dos fars, es convertia en una de les artèries principals de la vida artística de la riba esquerra dels anys vint: James Joyce, Gertrude Stein, Paul Valéry, André Gide, i un llarg etcètera. Des de les còmodes butaques dels seus establiments les seves propietàries promovien la lectura dels llibres que elles estimaven... i només els que elles estimaven. La seva era una crida vocacional i compartida. Per què no bastir en aquest ambient privilegiat i sofisticat una comèdia, feta d'enginy, paraules i alguna cita culta? Per què no plantar en aquest món la llavor de l'equívoc? El resultat ha estat Rive Gauche, un text ordit especialment per a les actrius de la companyia Q-ARS Teatre amb la complicitat del director Rafel Duran.

Temporada Sala Muntaner del 23 de febrer al 27 de març del 2011

Gira per Catalunya prevista de setembre a desembre del 2011

EN PREPARACIÓ:

"El Planeta Lares" de Daniela Feixas. Espectacle familiar dirigit per Joan M. Segura. Amb Daniela Feixas i Ester Bové.

"F3DRA. Pleasure and Pain" de Marilia Samper. Dirigida per Pep Pla. Amb Mercè Anglès, Anna Güell, Jaume Madaula i Montse Morillo. Temporada Sala Beckett del 14 de setmbre al 2 d'octubre del 2011.

ELECTRA

Després de l’èxit assolit amb Antígona fa tres temporades, Oriol Broggi torna a endinsar-se en una tragèdia grega, i aquest cop ens proposa Electra, de Sòfocles. Una producció feta conjuntament amb l’equip de les Q-Ars Teatre, que d’aquesta manera completen la trilogia sobre les heroïnes gregues que van encetar la temporada passada amb Les suplicants i Ilíada.

Electra, que viu presa del dolor per l’assassinat del seu pare Agamèmnon, rei de Micenes, planeja junt amb el seu germà Orestes venjar-se de l’assassina, la seva mare Clitemnestra. Com una lleona ferida, debatent-se entre la llei dels homes i la llei de la sang, Electra, l’arquetipus perfecte de l’heroïna tràgica, prepara una venjança que l’oracle d’Apol·lo fatalment ja havia predit.

Un text canònic i d’una força extraordinària traduït directament del grec i un repartiment de plenes garanties que acostarà els espectadors fins al mateix cor de la tragèdia. Ingredients que fan d’aquesta Electra, la primera tragèdia grega que el TNC ha produït, un espectacle indispensable.

ILÍADA

“Tot va començar en un dia de violència.”

El text de la Ilíada és el nostre punt de partida.

Per què s’explica aquesta història una vegada i una altra? Potser perquè sempre és actual. Estem en temps de guerres, hi ha conflictes a molts llocs del món, territoris ocupats com la ciutat de Troia.

L’obra es veu a través dels ulls d’unes dones que examinen la guerra amb claredat per intentar entendre-la d’una altra manera, per intentar trobar-ne els motius. Aquestes dones no són víctimes, sinó que malden per arribar a una solució.

Volem explorar la vida interior de l’obra i descobrir què hi ha en la història mateixa que té l’elegància i la percepció per guiar-nos cap a una nova comprensió de la pau.

Com deu ser la vida, sabent que en qualsevol moment pot caure una bomba? Quan sembla que la guerra no s’ha d’acabar mai? Com deu ser parir, sabent que la guerra fora dels murs els devorarà els fills de la mateixa manera que els devora els marits? M’interessa veure com el naixement i la mort estan íntimament relacionats. M’interessa veure com la guerra és un resultat directe de les relacions i característiques interiors humanes.

La Ilíada és una de les històries més violentes i més masculines que mai s’hagin explicat. Fer que ens l’expliquin un grup de dones és un repte que remou tant la nostra imaginació com la nostra consciència.

Tom Bentley-Fisher