Dues dones invoquen els clàssics per comprendre
millor el nostre present. Corren temps difícils, d’abús de poder i d’incompetències polítiques. Moltes preguntes,
poques respostes. El temor social es cola per les esquerdes. Quatre personatges
femenins esperen ser elegits. La tria és Shakespeariana. Els mecanismes perversos del poder es posen en
marxa. Dues dones. Quatre veus. Com a gran objectiu, assolir el poder amb mètodes malignes. Tot és vàlid. Hi ha murs que
escolten i d’altres que parlen. La calumnia entra en joc. L’espiral del dolor gira
sense aturar-se. L’eròtica del poder és el millor afrodisíac i… l’últim.
Rafel Duran
“Ara l’ hivern del nostre
desplaer
se’ns ha tornat un gloriós estiu,
amb aquest sol de York; i
els núvols negres
que anaven enfosquint la nostra casa
han quedat sepultats al fons de l’oceà.
Ara tenim el front cenyit amb les garlandes
dels vencedors, i les oscades armes
ja pengen com trofeus; les crides al combat
s’han transformat en trobades felices;
les marxes redubtables, en agradables danses;
i la guerra, de rostre corrugat,
ja té el front llis, i, en lloc de cavalcar
corsers armats per espantar les ànimes
dels més temibles adversaris,
fa cabrioles a la cambra d’una dama,
al so lasciu i plaent d’un llaüt…”
Ricard III Shakespeare
IMATGES INVOCACIÓ
