A PUNT per començar la gira!
sábado, 16 de abril de 2016
miércoles, 11 de junio de 2014
L'alè de la Vida de David Hare
Q-ars Teatre:
En gira:
setembre:
25,26 i 27 Teatre de l'Aurora, Igualda
octubre:
10 Teatre Bartrina, Reus
18 Teatre El Foment, Martorell
22 i 24 Sala petita Kursaal, Manresa
25 Teatre Municipal Cal Bolet, Vilafranca
novembre:
13 Teatre de la Vila, Palau-solità i Plegamans
20 Teatre de Bescanó, Bescanó
21 Teatre Auditori Casal Riudomenc, Riudoms
28 Teatre de Blanes, Blanes
desembre:
13 Teatre Principal, Sabadell
DAVID HARE "The Breath of Live"
Traducció: Mònica Bofill
Adaptació: Magda Puyo i Mònica Bofill
Direcció: Magda Puyo
Ajudant de direcció: Mònica Bofill
Intèrprets: Mercè
Arànega i Anna
Güell
Espai escènic: Montse Amenós
Il·luminació: Sylvia Kuchinow
Espai Sonor: Bárbara Granados (Studibg)
Il·luminació: Sylvia Kuchinow
Espai Sonor: Bárbara Granados (Studibg)
Direcció Producció: Carles Manrique (Velvet
Events)
Producció: Q-Ars Teatre, Velvet Events i Buxman Producciones
Distribució: Elena Blanco
(Magnetica Management)
L'ALÈ DE LA VIDA (THE BREATH OF LIVE)
L'alè de la vida va ser escrita l’any 2002. Amb to de
comèdia, Hare ens parla de la història d’una dona, Madeleine (Mercè Arànega) que s’enfronta a Frances
(Anna Güell), l’esposa del seu amant. “Són dones madures amb un llarg passat
darrere d’elles, però amb l’expectativa considerable de futur”. En el transcurs
d'un dia i una nit, les dues dones parlen sobre les seves vides i la relació
amb l’home amb el qual han compartit 25 anys. Un subtil combat de ganivets, un
duel on la ironia i la tendresa comparteixen protagonisme..
L'obra es va estrenar al West
End , el 3
d'octubre de 2002, protagonitzada per Judi
Dench com
Frances Beale i Maggie
Smith com
Madeleine Palmer, amb un gran èxit. Ha estat posteriorment representada a tot el món.
viernes, 31 de enero de 2014
_low.jpg)
_low.jpg)
lunes, 6 de enero de 2014
martes, 1 de octubre de 2013
INVOCACIÓ. Variació lliure sobre Ricard III de W. Shakespeare
Dues dones invoquen els clàssics per comprendre
millor el nostre present. Corren temps difícils, d’abús de poder i d’incompetències polítiques. Moltes preguntes,
poques respostes. El temor social es cola per les esquerdes. Quatre personatges
femenins esperen ser elegits. La tria és Shakespeariana. Els mecanismes perversos del poder es posen en
marxa. Dues dones. Quatre veus. Com a gran objectiu, assolir el poder amb mètodes malignes. Tot és vàlid. Hi ha murs que
escolten i d’altres que parlen. La calumnia entra en joc. L’espiral del dolor gira
sense aturar-se. L’eròtica del poder és el millor afrodisíac i… l’últim.
Rafel Duran
“Ara l’ hivern del nostre
desplaer
se’ns ha tornat un gloriós estiu,
amb aquest sol de York; i
els núvols negres
que anaven enfosquint la nostra casa
han quedat sepultats al fons de l’oceà.
Ara tenim el front cenyit amb les garlandes
dels vencedors, i les oscades armes
ja pengen com trofeus; les crides al combat
s’han transformat en trobades felices;
les marxes redubtables, en agradables danses;
i la guerra, de rostre corrugat,
ja té el front llis, i, en lloc de cavalcar
corsers armats per espantar les ànimes
dels més temibles adversaris,
fa cabrioles a la cambra d’una dama,
al so lasciu i plaent d’un llaüt…”
Ricard III Shakespeare
IMATGES INVOCACIÓ
Suscribirse a:
Entradas (Atom)