La primera vegada que vaig assistir al Teatre Lliure (la sala de Gràcia) va ser per veure Leonce i Lena. Recordo que em va causar una impressió tan forta, que potser per això a hores d’ara sóc també aquí, fent teatre. La proximitat dels actors, l’escenografia, la posada en escena em van produir un efecte més semblant a un acte sacramental que a una representació teatral. Em va fer obrir els ulls i veure, que el teatre es podia fer i rebre d’una manera diferent a com l’havia vist fins aleshores.Transgressor, proper, amb missatge, extraordinàriament ben interpretat, artesanal i sobretot molt, molt “teatral”.
L’obra la vaig trobar excel·lent i la continuo trobant excel·lent. Sempre he pensat què hauria passat si Büchner no hagués mort als 23 anys per unes febres tifoides i hagués continuat la seva producció literària uns quants anys més. Què hauria arribat a escriure? Les seves peces, La mort de Danton, Leonce i Lena i la inacabada Woyzeck són realment sublims. On hauria arribat?
Sota l’aparença d’un conte intranscendent, a Leonce i Lena s’hi amaga un viatge iniciàtic d’algú que no vol ser com els altres sinó que vol trobar la seva profunda i veritable raó de ser. És una crítica desencisada al poder, als estaments, a les jerarquies i a les arrels de la nostra societat, una societat fonamentada en la injustícia i la mentida, tan vigent en l’època de Büchner com a la actualitat. El seu és un crit desesperat contra tot això, però amb ironia, amb malenconia i perquè no, amb una infinita tendresa vers l’ésser humà.
PEP PLA
L’obra la vaig trobar excel·lent i la continuo trobant excel·lent. Sempre he pensat què hauria passat si Büchner no hagués mort als 23 anys per unes febres tifoides i hagués continuat la seva producció literària uns quants anys més. Què hauria arribat a escriure? Les seves peces, La mort de Danton, Leonce i Lena i la inacabada Woyzeck són realment sublims. On hauria arribat?
Sota l’aparença d’un conte intranscendent, a Leonce i Lena s’hi amaga un viatge iniciàtic d’algú que no vol ser com els altres sinó que vol trobar la seva profunda i veritable raó de ser. És una crítica desencisada al poder, als estaments, a les jerarquies i a les arrels de la nostra societat, una societat fonamentada en la injustícia i la mentida, tan vigent en l’època de Büchner com a la actualitat. El seu és un crit desesperat contra tot això, però amb ironia, amb malenconia i perquè no, amb una infinita tendresa vers l’ésser humà.
PEP PLA
EL MERCADER
Una comèdia cruel on ningú no és innocent, on tot es pot comprar i tot es pot vendre. Comprar diners per poder comprar amor, deixant com a penyora el propi cos, a qui vol comprar una venjança d’estranger, seguint les lleis del país, que també estan en venda.
L’autor va posant càrregues explosives a cada un dels pilars que suporten els fonaments de la societat actual: les lleis i la justícia, els negocis, la banca, la identitat nacional i l’estrangeria, la fe o l’escut contra el qui és diferent i molesta.
L’autor va posant càrregues explosives a cada un dels pilars que suporten els fonaments de la societat actual: les lleis i la justícia, els negocis, la banca, la identitat nacional i l’estrangeria, la fe o l’escut contra el qui és diferent i molesta.
Fitxa Artística de “EL MERCADER ”
Versió lliure de l’obra de W. Shakespeare
Producció: Cia. Q-Ars Teatre
Intèrprets: Mercè Anglès, Anna Güell, Mercè Martínez i Àngels Sánchez
Traducció del conte: Anna Güell
Dramatúrgia: Anna Güell i Mercè Anglès
Direcció escènica: Pep Pla
Disseny d’espai : Eugenio Szwarcer
Disseny de vestuari: Maria Araujo
Disseny d’il·luminació: Josep M. Cadafalch
Disseny de so i composició: Bàrbara Granados
Coreografia: Montse Colomé/ Joan M. Segura
Producció executiva: Savina Figueras
Versió lliure de l’obra de W. Shakespeare
Producció: Cia. Q-Ars Teatre
Intèrprets: Mercè Anglès, Anna Güell, Mercè Martínez i Àngels Sánchez
Traducció del conte: Anna Güell
Dramatúrgia: Anna Güell i Mercè Anglès
Direcció escènica: Pep Pla
Disseny d’espai : Eugenio Szwarcer
Disseny de vestuari: Maria Araujo
Disseny d’il·luminació: Josep M. Cadafalch
Disseny de so i composició: Bàrbara Granados
Coreografia: Montse Colomé/ Joan M. Segura
Producció executiva: Savina Figueras
No hay comentarios:
Publicar un comentario