Basat en “Les Suplicants” d’Èsquil
PASSAT
Un vot unànime del poble argiu ho ha decretat sense apel·lació: mai no lliurarà a la violència un estol de dones. (...) No es tracta de coses inscrites en tauletes ni segellades en els plecs d’un papirus: sents, clar i net, el llenguatge d’una boca lliure.
“Les suplicants”, d’Èsquil. Grècia, 463 a. C.
PRESENT
El 8 de juny, una dona estrangera que residia legalment a Grècia va ser presumptament sotmesa a maltractaments per agents de policia al Comissaria Central de Policia d’Àtica, a Atenes. La dona va afirmar que els agents l’havien colpejat repetidament, obligat a quedar-se en roba interior i arrencat flocs de cabell, a més d’amenaçar-la amb destruir el seu permís de residència.
El 16 de juny van aparèixer a la web YouTube unes imatges de vídeo de la comissaria de policia d’Omonia, al centre d’Atenes. A les imatges, dos joves immigrants eren colpejats per agents de policia i obligats a insultar-se i bufetejar-se mútuament en repetides ocasions. Uns cinc agents van ser investigats en relació a aquests fets. Posteriorment van aparèixer a Internet tres vídeos més.
Informe sobre els drets Humans 2008, Amnistia Internacional
FUTUR
Són molt més a prop del que t’imagines.
Seuen al teu costat al tren o a l’autobús, fan cua com tu al supermercat, viuen al teu mateix replà, al teu mateix carrer, a la teva mateixa ciutat.
De vegades parlen una llengua que tu no coneixes i vesteixen diferent. Sovint són estrangeres i tenen una història marcada per les decisions que uns homes, pares o marits, prenen – sense consultar-les - sobre les seves vides. Homes que, sovint desesperats, projecten damunt de filles i esposes les seves pors, odis i pulsions irreprimibles, en molts casos amb devastadores conseqüències.
Suplicants és una història de dones i de dolor.
De dones ahir, avui i demà.
De dones soles, esperant justícia.
De dones fugint de la violència cap a un lloc suposadament millor.
Però també és una història d’homes enfrontats a la por i al dubte.
I és també una història de governants, de les diferències no sempre clares entre la democràcia i la tirania, la difícil tasca de prendre decisions i les profundes contradiccions existents a les societats democràtiques.
I és també, malgrat la sang i les llàgrimes, una història d’esperança.
Helena Tornero Brugués, Tardor 2008.
PASSAT
Un vot unànime del poble argiu ho ha decretat sense apel·lació: mai no lliurarà a la violència un estol de dones. (...) No es tracta de coses inscrites en tauletes ni segellades en els plecs d’un papirus: sents, clar i net, el llenguatge d’una boca lliure.
“Les suplicants”, d’Èsquil. Grècia, 463 a. C.
PRESENT
El 8 de juny, una dona estrangera que residia legalment a Grècia va ser presumptament sotmesa a maltractaments per agents de policia al Comissaria Central de Policia d’Àtica, a Atenes. La dona va afirmar que els agents l’havien colpejat repetidament, obligat a quedar-se en roba interior i arrencat flocs de cabell, a més d’amenaçar-la amb destruir el seu permís de residència.
El 16 de juny van aparèixer a la web YouTube unes imatges de vídeo de la comissaria de policia d’Omonia, al centre d’Atenes. A les imatges, dos joves immigrants eren colpejats per agents de policia i obligats a insultar-se i bufetejar-se mútuament en repetides ocasions. Uns cinc agents van ser investigats en relació a aquests fets. Posteriorment van aparèixer a Internet tres vídeos més.
Informe sobre els drets Humans 2008, Amnistia Internacional
FUTUR
Són molt més a prop del que t’imagines.
Seuen al teu costat al tren o a l’autobús, fan cua com tu al supermercat, viuen al teu mateix replà, al teu mateix carrer, a la teva mateixa ciutat.
De vegades parlen una llengua que tu no coneixes i vesteixen diferent. Sovint són estrangeres i tenen una història marcada per les decisions que uns homes, pares o marits, prenen – sense consultar-les - sobre les seves vides. Homes que, sovint desesperats, projecten damunt de filles i esposes les seves pors, odis i pulsions irreprimibles, en molts casos amb devastadores conseqüències.
Suplicants és una història de dones i de dolor.
De dones ahir, avui i demà.
De dones soles, esperant justícia.
De dones fugint de la violència cap a un lloc suposadament millor.
Però també és una història d’homes enfrontats a la por i al dubte.
I és també una història de governants, de les diferències no sempre clares entre la democràcia i la tirania, la difícil tasca de prendre decisions i les profundes contradiccions existents a les societats democràtiques.
I és també, malgrat la sang i les llàgrimes, una història d’esperança.
Helena Tornero Brugués, Tardor 2008.
TEMPORADA i GIRA 2009
1 d'abril UAB
18 d'abril Auditori de Sa Maniga Mallorca
9 maig Valls
del 13 de maig al 14 de juny Sala Muntaner Barcelona
No hay comentarios:
Publicar un comentario