La Seca
ESPAI BROSSA
de l'11 al 28 d'octubre
" I sabia quan havia d'aturar la batuta
per no molestar l'orquestra."
Herbert Von Karajan
"Si mi voz muriera en tierra
llevadla al nivel del mar
y dejadla en la ribera."
Rafael Alberti
"Sóc les cordes de la guitarra de
Jimmy Hendrix."
"Volia escriure com pintava Cezanne."
Ernest Hemingway
"Sóc els dits dels peus de Nureyev."
"Je suis le pas de deux..."
"Vull ser la mirada
que es clava en una ànima
des d'un escenàri."
"Vull fer una pregunta
i deixar enlaire la resposta."
"Vull ser el traç
que dibuixi els meus temors."
"Vull ser el gest
que trenqui la indiferència."
Critiques
Critiques
L’udol de
Q-Ars Teatre
'Udol'
reflexiona sobre l'acte creatiu.
Honoré
de Balzac, Rainer Maria Rilke, Pina Bausch, Frida Kahlo, Virginia Woolf,
Antoni Tàpies, Anne Sexton, Auguste Rodin, Adrienne Rich o Patti Smith són alguns dels
artistes que apareixen a Udol, un espectacle multidisciplinari
amb què la companyia Q-Ars Teatre vol retre homenatge a l’art i als artistes que «han transformat el
patiment en recerca, revolta i creació», als que han volgut «ser la paraula
dels silencis del món», als que han fet del gest, o del traç, la seua herència.
Encara
que de manera explícita o implícita Udol tan sols fa reviure
alguns dels artistes que han escrit part de la nostra història, pretèrita o
present, es tracta d’un homenatge a tots els escriptors, cantants, músics,
coreògrafs, pintors, ballarins, compositors… que han fet de l’art la seua raó
de viure, tant als que han conegut l’èxit com als malaguanyats. Un homenatge,
doncs, als que «treballen en una llengua incòmoda», als que «agafen el tren per
començar de nou en una altra ciutat o en un altre país»… Però també és un
homenatge als espectadors perquè, sense ells, l’obra d’art no és res. Com el
poema «Udol», del poeta Alan Ginsberg, aquesta obra vol ser, a més a
més, una reivindicació de l’art en tant que element necessari per fer-nos
sentir més lliures.
Com el
llenç, el full o el pentagrama quan encara són verges, els espectadors seiem a
la butaca davant un escenari completament buit. S’apaguen els llums i es
comença a sentir un renou: són els actors que ocupen l’escenari, amb el cos i
la veu, i l’omplen d’uns quants objectes que esdevindran l’única escenografia.
Tot ocorre en 70 minuts escassos en què Mercè Anglès, Miquel Barcelona, Anna
Güell i Pau Soler, envoltats d’una llum tènue i una boira espessa,
xiuxiuegen, criden, taral·legen, ballen, clamen, es planyen, reciten, riuen,
canten. Quan marxen deixen l’escenari de nou buit i fosc, com si no hagués
passat res. S’obren els llums i la boira ja no hi és. És llavors quan
nosaltres, els espectadors, ens despertem.
Udol és un viatge a
través del procés de creació i dels sentiments que envaeixen l’artista: de la
dificultat («No trobo la paraula exacta. Ni tan sols una lletra.») i de la por
(«por de volar massa, por del vertigen, por de l’arrel, por de l’abisme… por de
la por»), de la inseguretat («Sóc… I no sóc res») i del fracàs. Estructurat en
forma de cercle que s’obre i es tanca, defugint l’estructura lineal clàssica,
es tracta d’un espectacle conceptual i arriscat bastit de paraula,
música i moviment en què es combinen fragments visuals i sonors impactants.
Especialment emotiu és el moment en què Pau Soler (guitarra) i Miquel Barcelona
(veu) interpreten «Helpess», cançó escrita per Neil Young i cantada,
entre d’altres, per Patti Smith i K.D. Lang, dues icones de la música
popular contemporània.
Igual
d’intens és el moment en què Mercè Anglès i Anna Güell reciten la poeta
nord-americana Adrienne Rich, recentment desapareguda, mentre Miquel Barcelona
dibuixa i desdibuixa moviments per tot l’escenari («Sé que llegeixes aquest
poema / tard, abans de sortir de la teva oficina / amb aquella llum intensa i
groga i la finestra que s’enfosqueix / en la lassitud d’un edifici que es fon
en la quietud / molt després de l’hora punta…»). Ara bé, malgrat la importància
de la música i el moviment, Udol és el que és gràcies al text que signa
Marilia Samper i dirigeix Joan Maria Segura. Es tracta d’un text ambiciós,
poètic sempre, crític i punyent a estones («Hem venut la nostra ànima a la
televisió per cable»).
Després
de F3dra, Q-Ars Teatre torna a fer diana amb una obra que, malgrat els
alts i baixos gairebé inevitables, és capaç de despertar un torrent d’emocions
en l’espectador. Malauradament, Udol només ha pogut veure’s durant dos
dies al Teatre Lliure-Espai Lliure dins de la programació del Grec. La
bona notícia, però, és que tornarà a representar-se la temporada vinent a La Seca-Espai Brossa.
Deixeu-vos
reptar, doncs, per els ulls interrogants d’aquesta obra.
Twitter:
@ambbicicleta
Núvol
www.nuvol.com
PER CESAR LOPEZ
ROSELL – JULIOL
5, 2012
PUBLICAT A: AUTORS, OCI I CULTURA, SLIDESHOWS, TEATRE ESTRENA,
ÚLTIMS ARTICLES
La unió fa
la força. La inquietud de Q-Ars Teatre reforçada pel talent de la dramaturga
de moda, Marilia Samper (‘L’ombra al meu costat’, obra revelació de l’any al T6
de la Sala Tallers) i el del director Joan Maria Segura (‘El crim de Lord
Arthur Savile’, musical amb què va triomfar al TNC) han donat com a resultat
‘Udol’. L’original espectacle multidisciplinari que gira al voltant de les
dificultats del procés de creació acaba de trobar lloc al recuperat Espai
Lliure i sota el paraigua del Grec. L’experimental muntatge només ha estat dos
dies en cartell, però la bona acollida que va tenir en la seva estrena augura
moltes més nits de reconeixement a La Seca Espai Brossa, on recalarà
pròximament.
La idea en
què s’assenta aquesta proposta no és nova i hi són per demostrar-ho ‘T-error’
de Jordi Oriol, obra presentada aquesta mateixa temporada al cicle T6 de la
Sala Tallers del TNC, per no parlar de la fallida òpera ‘Página en blanco’ de
Pilar Jurado, estrenada al Teatro Real. El que sí que canvia és la factura i la
intencionalitat del muntatge que utilitza amb eficàcia, molta ironia i un
indubtable magnetisme un format que li permet dibuixar el patiment de l’artista
en l’elaboració de la seva obra.
La
coexistència amb la por, el dolor, la soledat i fins i tot la desesperació és
un fet habitual entre els creadors i d’ells sorgeixen aquestes obres escrites,
pintades o esculpides que han fet grans gent com Rilke, Balzac, Frida Kahlo,
Pina Bausch, Virginia Wolf, Anne Sexton, Adrienne Rich, Tápies, Rodin i tants
altres. Hi ha al·lusions a tots ells, unes més explícites que altres, en
aquesta producció que neix quan quatre artistes entren en una sala totalment fosca
on han d’actuar. Deambulen per l’espai a empentes i rodolons fins que emergeix
un màgic punt de llum.
La nit i
l’insomni portaran els protagonistes a expressar la seva visió de l’art i la
seva forma de vida en un viatge que té com a referents els mestres citats. A
partir de textos que parlessin de dramaturgs, pintors, coreògrafs i músics s’ha
construït aquesta proposta. El poema ‘Udol’ de l’autor ‘beat’ Alan Ginsberg,
fragments de diverses obres i les cançons de Patti Smith il·lustren aquesta
peça que no té la clàssica estructura del plantejament, nus i desenllaç però
que està sembrada de suggeriments i té un missatge clar: alertar la societat
sobre la necessitat de mantenir viva la flama de la creació artística.
La dramatúrgia
de Marilia Samper parteix de la selecció de tots els textos examinats. La
gènesi del seu treball, en la línia del ‘work in progress’, ha estat aquí
diferent de la de l’elaboració d’una obra de text. S’ha anat adaptant al ritme
de la producció, refonent amb la seva àgil escriptura l’ampli material
disponible. Ha estat una positiva prova més per a la seva ascendent carrera de
dona de teatre. Joan Maria Segura ha aportat la consistència de la seva cultura
a l’Egos Teatre per posar en dansa la gestualitat dels intèrprets, els moviments
coreogràfics i les interpretacions musicals i per a això ha comptat amb quatre
artistes completament implicats en la idea. Les actrius Mercè Anglés (seductora
i sensual) i Anna Güell (hilarant i amb gran força), l’inspirat ballarí i
cantant Miquel Barcelona i el fantàstic guitarrista Pau Soler integren un
quartet de gran eficàcia al servei d’un muntatge difícil d’acoblar i que,
malgrat els seus alts i baixos, acaba encaixant amb la idea proposada. I això
és molt.
2 comentarios:
Publicar un comentario