SIMONE
de
Daniela Feixas
UNA COMÈDIA SOBRE PODER I GÈNERE
Direcció: Ramon Simó
Ajudant
direcció: Mònica Bofill
Escenografia: Ramon Simó
Vestuari: Agnès Costa
Disseny
de so i Il·luminació: Joan Viscasillas i Paula Miranda
Musica i espai sonor: Bárbara Granados
Director tècnic: Joan Viscasillas
Producció: Q-ars Teatre
GÈNERE: Comèdia
TEMPS: Present
ESPAI: Interior
Amb:
TILDA ESPLUGA
ANNA GÜELL
DANIELA FEIXAS
Què passaria si de sobte un dia, de forma
espontània i radical, la natura comencés a compensar tots els desequilibris que
la humanitat ha creat i que posen en perill la supervivència del planeta.
Què passaria si una d’aquestes mesures incidís
directament sobre els humans, i més concretament sobre els homes?
Ara que la comunitat científica està a punt de vèncer
la mort, ara que la humanitat és a punt de tocar amb els seus propis dits la
immortalitat, l’eterna joventut, ara que juguem a ser deus més que mai...Com
afectaria descobrir que no som res més que animalons que formen part d’un
sistema, i que degut a que representem una amenaça pel propi sistema, aquest ha
decidit passar a l’acció.
Simó,
Ministre de justícia, polític conservador i masclista, acaba de presentar, per la seva aprovació, un
paquet de lleis clarament perjudicials per a les dones i altres col·lectius
vulnerables i discriminats, provocant un salt enrere aterridor i fent perdre
llibertats i drets guanyats amb anys de lluita i sacrifici.
L'obra arrenca
precisament el dia en què aquest paquet de lleis s'ha d'aprovar al parlament i
Simó, el nostre ministre de justícia, es desperta i ja no és un home. Simó,
aquella nit, inexplicablement, s'ha convertit en una dona.
I aquí
comença la seva particular baixada als inferns on es veurà obligat a patir en
la seva pròpia pell el que pretenia fer patir a les dones.
Sap, en
el fons, que ningú del seu entorn és de fiar. Convertit en dona ha perdut el
poder, no es pot presentar així davant del món, el partit no l'acceptarà, és
prescindible per a tothom, sobretot, per a la seva dona, la Rosa, que té
ambicions polítiques tant o més grans
que les seves, i a qui aquest escàndol pot perjudicar-ne la carrera política i la del seu pare. Sap que
se'l voldran treure de sobre. Per això, per protegir-se, contacta amb l'Iris,
una prostituta a qui va salvar d’ofegar-se una nit en el llac d'un parc. En la
seva desesperació, Simó-Simone, pensa que, potser, és l'única persona en la
qual pot confiar o de qui es pot aprofitar sense patir cap perjudici.
Al mateix
temps, al carrer, ha esclatat una revolta de dones. Aquest paquet de lleis és
inacceptable. Les dones entren a la força a les emissores de ràdio i de
televisió per fer sentir la seva veu, els carrers són un riu de dones cridant i
manifestant-se, i decidides a menjar-se viu el ministre de justícia. Al llarg
de l'obra anirem veient com la transformació física de Simone també li produeix
una transformació interior ideològica, com l'Iris va fent-se mestressa de la
situació amb les seves descobertes i com Rosa, la dona, vol acabar-ho tot de la
pitjor manera possible.
No hay comentarios:
Publicar un comentario