CURRICULUM Q-ars Teatre

Curriculum Q-ars teatre

2002
“Un Sant Sopar Europeu “ de Werner Schwab. Direcció Lourdes Barba. Mercat de les Flors. Amb Mercè Anglès, Anna Güell, Pep Pla, Lluïsa Mallol, Marta Millà, Ester Bové, Andrés Moreno, Xavi Ruano i Xavi Ripoll

“Addictes a la xocolata “ de Philipe Blasband. Direcció Lourdes Barba. Sala Muntaner. Amb Mercè Anglès, Anna Güell, Fina Rius i Judith Luchetti.

“Kamikaze “ Creació col·lectiva amb textos i aconteixements de la actualitat. Direcció Konrad Schiedrich. Sala Muntaner. Grec 2002. Amb Mercè Anglès, Anna Güell, Fina Rius i Pilar Távora.

2003
“Les amargues llagrimes de Petra Von Kant” de R.W. Fassbinder. Direcció Manel Dueso. Sala Muntaner. Amb Anna Güell, Mercè Anglès, Ester Bové, Lluïsa Castell, Àngels Moll i Mar Ulldemolins.

“Viatges i Flors” de Mercè Rodoreda. Espectacle homenatge. Gira per Catalunya i diversos espais de Barcelona. Amb Mercè Anglès i Anna Güell.

2004
“Hamlet i El Somni...Histories Shakespearianes” sobre les obres de Shakespeare. Brossa Espai Escènic. Amb Mercè Anglès i Anna Güell.

“Tot vostès semblen feliços” recull de textos d’actualitat. Direcció Manel Dueso. Forum 2004. Amb Mercè Anglès, Anna Güell i Lluïsa Castell.

“Otel.lo i Molt soroll… Histories Shakespearianes.” Sobre les obres de Shakespeare. Direcció Ferran Madico i Anna Lizarán. Versus Teatre. Amb Anna Güell i Mercè Anglès.

2005
“Jocs de paciència” d’Abla Farhoud. Direcció Pep Pla. Brossa Espai Escènic. Amb Anna Güell, Mercè Anglès i Mar Ulldemolins.

2006
“El Mercader” sobre el text de Shakespeare. Direcció Pep Pla. Sala Ovidi Montllor. Grec 2006. Temporada Biblioteca de Catalunya. Amb Mercè Anglès, Anna Güell, Mercè Martínez i Àngels Sánchez.

2007
“Leonce + Lena” de Georg Büchner. Sala Muntaner i Festival Grec. Direcció Pep Pla. Amb Mercè Anglès, Rosa Cadafalch, Anna Güell, Miriam Iscla, Àngels Sanchez i Isabel Rocatti.

“Anem a fer una musa” Viatge per la poesia catalana del S.XII al XVII. Espectacle creat per Q-Ars teatre i Rafel Duran. Direcció de Rafel Duran. Amb Mercè Anglès i Anna Güell.

2008

"Benefactors" de Michael Frayn. Sala Muntaner i Festival Grec. Direcció Manel Dueso. Amb Mercè Anglès, Anna Güell, Josep J. Julien i Albert Ribalta.

2009

"Suplicants" d'Helena Tornero. Basat en el text d'Èsquil. Temporada Alta Girona 2008. Sala Muntatner maig 2009

"Ilíada" basada en el text d'Alessandro Baricco. Biblioteca de Catalunya. Festival de Mèrida. Direcció Tom Bentley-Fisher. Amb Mercè Anglès, Mercè Arànega, Anna Güell, Àngels Sanchez, Mar Ulldemolis i Muguet Franc. Temporada 2009-2010

2010

"Electra" de Sófocles. Sala Petita del TNC. Direcció Oriol Broggi. Amb Mercè Anglès, Borja Espinosa, Anna Güell, Clara Segura i Mar Ulldemolins. Temporada 2010-2011

"Rive Gauche" de Marc Rosich. Sala Muntaner. Direcció Rafel Duràn. Amb Mercè Anglès, Anna Güell i Maria Molins. Temporada 2010-2011

2011
"F3DRA. Pleasure ans Pain" de Marilia Samper. Sala Beckett. Direcció Pep Pla. Amb Anna Güell, Mercè Anglès, Jaume Madaula i Montse Morillo (Mar Ulldemolins)

2012
"UDOL" de Q-ars Teatre, Joan M Segura i Marilia Samper. Festival Grec, Espai Lliure, La Seca ESPAI BROSSA. Direcció Joan M Segura. Amb Anna Güell, Mercè Anglès, Miquel Barcelona i Pau Soler.

2013
"INVOCACIÓ. Variació lliure sobre Ricard III" Versió i direcció de Rafel Duran. Amb Mercè Anglès i Anna Güell. Sala Atrium Barcelona del 23 de setembre al 19 d'octubre del 2013. 

"Anem a fer una Musa" viatge per la poesia catalana del S.XII al XVII

Anem a fer una musa

Un viatge des del segle XII al XVII
de la mà de la poesia catalana

Anem a fer una musa, és una frase popular del llevant de l’illa de Mallorca que avui encara sobreviu i que significa anar a fer una copa amb bona companyia. Com volent dir que, tot brindant per la salut dels amics, hom pot inspirar-se i obtenir una visió especial de tot allò que l’envolta i fer petar la xerrada.

Anem a fer una musa doncs. Una musa escènica. Un brindis per la poesia. Un petit tast des dels seus orígens cap allà el segle XII fins al segle XVII. Un gran viatge per la riquesa patrimonial de la nostra cultura.

Ara bé, en qualsevol situació escènica, hi ha un conflicte i aquest és el quid de la qüestió. El però. I aquest però no és altra cosa que anar a la recerca d’un món silenciat per la història oficial i per aquest motiu bastant desconegut: el de les dones escriptores i el món que les envoltava.
Aquest és el nostre objectiu en aquest espectacle. I què hi trobarem doncs, dins aquest llarg i poruc silenci històric? Anem a fer una musa que en parlarem.

Rafel Duran

Temporada 2009

del 17 d'abril al 3 de maig Brossa Espai Escenica Barcelona

"Leonce & Lena" de Georg Büchner

La primera vegada que vaig assistir al Teatre Lliure (la sala de Gràcia) va ser per veure Leonce i Lena. Recordo que em va causar una impressió tan forta, que potser per això a hores d’ara sóc també aquí, fent teatre. La proximitat dels actors, l’escenografia, la posada en escena em van produir un efecte més semblant a un acte sacramental que a una representació teatral. Em va fer obrir els ulls i veure, que el teatre es podia fer i rebre d’una manera diferent a com l’havia vist fins aleshores.Transgressor, proper, amb missatge, extraordinàriament ben interpretat, artesanal i sobretot molt, molt “teatral”.
L’obra la vaig trobar excel·lent i la continuo trobant excel·lent. Sempre he pensat què hauria passat si Büchner no hagués mort als 23 anys per unes febres tifoides i hagués continuat la seva producció literària uns quants anys més. Què hauria arribat a escriure? Les seves peces, La mort de Danton, Leonce i Lena i la inacabada Woyzeck són realment sublims. On hauria arribat?
Sota l’aparença d’un conte intranscendent, a Leonce i Lena s’hi amaga un viatge iniciàtic d’algú que no vol ser com els altres sinó que vol trobar la seva profunda i veritable raó de ser. És una crítica desencisada al poder, als estaments, a les jerarquies i a les arrels de la nostra societat, una societat fonamentada en la injustícia i la mentida, tan vigent en l’època de Büchner com a la actualitat. El seu és un crit desesperat contra tot això, però amb ironia, amb malenconia i perquè no, amb una infinita tendresa vers l’ésser humà.

PEP PLA

EL MERCADER

Una comèdia cruel on ningú no és innocent, on tot es pot comprar i tot es pot vendre. Comprar diners per poder comprar amor, deixant com a penyora el propi cos, a qui vol comprar una venjança d’estranger, seguint les lleis del país, que també estan en venda.

L’autor va posant càrregues explosives a cada un dels pilars que suporten els fonaments de la societat actual: les lleis i la justícia, els negocis, la banca, la identitat nacional i l’estrangeria, la fe o l’escut contra el qui és diferent i molesta.

Fitxa Artística de “EL MERCADER ”
Versió lliure de l’obra de W. Shakespeare

Producció: Cia. Q-Ars Teatre
Intèrprets: Mercè Anglès, Anna Güell, Mercè Martínez i Àngels Sánchez
Traducció del conte: Anna Güell
Dramatúrgia: Anna Güell i Mercè Anglès
Direcció escènica: Pep Pla
Disseny d’espai : Eugenio Szwarcer
Disseny de vestuari: Maria Araujo
Disseny d’il·luminació: Josep M. Cadafalch
Disseny de so i composició: Bàrbara Granados
Coreografia: Montse Colomé/ Joan M. Segura
Producció executiva: Savina Figueras