SIMONE

de 

Daniela Feixas

UNA COMÈDIA SOBRE PODER I GÈNERE

Direcció: Ramon Simó

Ajudant direcció: Mònica Bofill

Escenografia: Ramon Simó

Vestuari: Agnès Costa

Disseny de so i Il·luminació: Joan Viscasillas i Paula Miranda

Musica i espai sonor: Bárbara Granados

Director tècnic: Joan Viscasillas

Producció: Q-ars Teatre

GÈNERE: Comèdia

TEMPS: Present

ESPAI: Interior

Amb:

TILDA ESPLUGA

ANNA GÜELL

DANIELA FEIXAS

Què passaria si de sobte un dia, de forma espontània i radical, la natura comencés a compensar tots els desequilibris que la humanitat ha creat i que posen en perill la supervivència del planeta.

Què passaria si una d’aquestes mesures incidís directament sobre els humans, i més concretament sobre els homes?

Ara que la comunitat científica està a punt de vèncer la mort, ara que la humanitat és a punt de tocar amb els seus propis dits la immortalitat, l’eterna joventut, ara que juguem a ser deus més que mai...Com afectaria descobrir que no som res més que animalons que formen part d’un sistema, i que degut a que representem una amenaça pel propi sistema, aquest ha decidit passar a l’acció.

Simó, Ministre de justícia, polític conservador i masclista,  acaba de presentar, per la seva aprovació, un paquet de lleis clarament perjudicials per a les dones i altres col·lectius vulnerables i discriminats, provocant un salt enrere aterridor i fent perdre llibertats i drets guanyats amb anys de lluita i sacrifici.

L'obra arrenca precisament el dia en què aquest paquet de lleis s'ha d'aprovar al parlament i Simó, el nostre ministre de justícia, es desperta i ja no és un home. Simó, aquella nit, inexplicablement, s'ha convertit en una dona.

I aquí comença la seva particular baixada als inferns on es veurà obligat a patir en la seva pròpia pell el que pretenia fer patir a les dones.

Sap, en el fons, que ningú del seu entorn és de fiar. Convertit en dona ha perdut el poder, no es pot presentar així davant del món, el partit no l'acceptarà, és prescindible per a tothom, sobretot, per  a la seva dona, la Rosa, que té ambicions  polítiques tant o més grans que les seves, i a qui aquest escàndol pot perjudicar-ne la  carrera política i la del seu pare. Sap que se'l voldran treure de sobre. Per això, per protegir-se, contacta amb l'Iris, una prostituta a qui va salvar d’ofegar-se una nit en el llac d'un parc. En la seva desesperació, Simó-Simone, pensa que, potser, és l'única persona en la qual pot confiar o de qui es pot aprofitar sense patir cap perjudici.

Al mateix temps, al carrer, ha esclatat una revolta de dones. Aquest paquet de lleis és inacceptable. Les dones entren a la força a les emissores de ràdio i de televisió per fer sentir la seva veu, els carrers són un riu de dones cridant i manifestant-se, i decidides a menjar-se viu el ministre de justícia. Al llarg de l'obra anirem veient com la transformació física de Simone també li produeix una transformació interior ideològica, com l'Iris va fent-se mestressa de la situació amb les seves descobertes i com Rosa, la dona, vol acabar-ho tot de la pitjor manera possible.