GIRA RIVE GAUCHE

Divendres 25 a les 22h al Teatre de la Vila a Palau de Plegamans.

De l'1 al 4 de desembre al Teatre Micalet de valència.

El 6 i 7 de gener del 2012 al Teatre Principal de Palma. A Mallorca.

I el 8 de gener al Teatre d'Artà.

F3DRA. Pleasure and Pain de Marilia Samper

EL PROJECTE:

Quan vam començar a elaborar aquest projecte, ara fa tres anys, teníem damunt la taula les obres: “Hipòlit” d’Eurípides, la “Fedra” de Racine i “Phaedra’s Love” de Sarah Kane. Ens interessava, per descomptat, el personatge de Fedra, la atemporalitat del seu desig que ha fet que tants autors, en moments diferents, hagin volgut posar, amb el seu pensament i les seves paraules, aquest personatge en la seva escena quotidiana. No cal esmentar que la passió que fa emmalaltir al personatge fins a la traïció i l’actualitat dels sentiments d’aquesta dona madura cap a un fillastre, i l’estudi dels motius que poden portar a una dona al suïcidi, desperta entusiasme en qualsevol possibilitat de producció.

Val a dir que durant el procés vam barrejar infinitat de combinacions per crear una nova dramatúrgia. Des de la més directa i respectuosa que ens remetia a la magnifica dramatúrgia de Salvador Espriu a la més arriscada on la física quàntica feia de les seves enfrontant els personatges allunyats en el temps en un mateix espai.

Finalment, la complicitat i l’entusiasme que Marilia Samper ens va mostrar davant la proposta, ens ha donat com a fruit aquest magnífic text: “Pleasure and Pain”. El plaer i el dolor que de manera inseparable formen part dels sentiments d’aquesta dona. D’aquestes tres dones de l’obra de Marilia Samper, que lluiten per representar Fedra, per deixar de ser Fedra o per entendre Fedra i poder escriure-la sobre un paper o fins i tot sobre la pell del propi cos.

PLANETA LARES de Daniela Feixas. Teatre Familiar

"Aquest és un missatge per qui el vulgui escoltar: Em dic Lara, tinc 12 anys i soc habitant del planeta Terra; tot i que estic convençuda que vaig venir a petar aquí per casualitat; vull dir que no soc una terrícola, encara que el meu aspecte és absolutament normal; normal entre cometes, vull dir que és normal des d'una perspectiva terricola."

Avui la Lara fa dotze anys. Convençuda que ella no és terricola ha decidit tornar a casa, al Planeta Lares, la vida a la terra no l'acaba de convencer ja que tot i ser un planeta super habitat, ella, sovint, se sent molt sola. Li demana a la seva mare que l'acompanyi; però la seva mare és una "Super Woman" amb una agenda tan plena d'activitats que no te temps per passar amb la seva filla. Està tan ocupada que fins i tot havia oblidat que avui era l'aniversari de la Lara.

L'obra ens presenta un viatge de la mare per diferents "nivells" d'una botiga on anirà descobrint que és el que veritablement desitja la seva filla. De la mateixa manera que el Petit Príncep viatja pels planetes per descobrir-se a ell mateix, Daniela Feixas ens mostra una viatge a l'interior de les persones adultes per recuperar l'interior de les persones més petites. Un viatge màgic magnificament dirigit per Joan M Segura.

RIVE GAUCHE

De MARC ROSICH

Shakespeare and Company i La maison des amis des livres, les dues llibreries que al 1921 se situaven a banda i banda del parisenc carrer de l’Odéon no eren fruit de la competència, sinó de la més gran de les complicitats entre les seves dues mestresses i instigadores, Sylvia Beach i Adrienne Monnier. I d'aquesta manera el carrer de l'Odéon, flanquejat per aquests dos fars, es convertia en una de les artèries principals de la vida artística de la riba esquerra dels anys vint: James Joyce, Gertrude Stein, Paul Valéry, André Gide, i un llarg etcètera. Des de les còmodes butaques dels seus establiments les seves propietàries promovien la lectura dels llibres que elles estimaven... i només els que elles estimaven. La seva era una crida vocacional i compartida. Per què no bastir en aquest ambient privilegiat i sofisticat una comèdia, feta d'enginy, paraules i alguna cita culta? Per què no plantar en aquest món la llavor de l'equívoc? El resultat ha estat Rive Gauche, un text ordit especialment per a les actrius de la companyia Q-ARS Teatre amb la complicitat del director Rafel Duran.

Temporada Sala Muntaner del 23 de febrer al 27 de març del 2011

Gira per Catalunya prevista de setembre a desembre del 2011

EN PREPARACIÓ:

"El Planeta Lares" de Daniela Feixas. Espectacle familiar dirigit per Joan M. Segura. Amb Daniela Feixas i Ester Bové.

"F3DRA. Pleasure and Pain" de Marilia Samper. Dirigida per Pep Pla. Amb Mercè Anglès, Anna Güell, Jaume Madaula i Montse Morillo. Temporada Sala Beckett del 14 de setmbre al 2 d'octubre del 2011.

ELECTRA

Després de l’èxit assolit amb Antígona fa tres temporades, Oriol Broggi torna a endinsar-se en una tragèdia grega, i aquest cop ens proposa Electra, de Sòfocles. Una producció feta conjuntament amb l’equip de les Q-Ars Teatre, que d’aquesta manera completen la trilogia sobre les heroïnes gregues que van encetar la temporada passada amb Les suplicants i Ilíada.

Electra, que viu presa del dolor per l’assassinat del seu pare Agamèmnon, rei de Micenes, planeja junt amb el seu germà Orestes venjar-se de l’assassina, la seva mare Clitemnestra. Com una lleona ferida, debatent-se entre la llei dels homes i la llei de la sang, Electra, l’arquetipus perfecte de l’heroïna tràgica, prepara una venjança que l’oracle d’Apol·lo fatalment ja havia predit.

Un text canònic i d’una força extraordinària traduït directament del grec i un repartiment de plenes garanties que acostarà els espectadors fins al mateix cor de la tragèdia. Ingredients que fan d’aquesta Electra, la primera tragèdia grega que el TNC ha produït, un espectacle indispensable.

ILÍADA

“Tot va començar en un dia de violència.”

El text de la Ilíada és el nostre punt de partida.

Per què s’explica aquesta història una vegada i una altra? Potser perquè sempre és actual. Estem en temps de guerres, hi ha conflictes a molts llocs del món, territoris ocupats com la ciutat de Troia.

L’obra es veu a través dels ulls d’unes dones que examinen la guerra amb claredat per intentar entendre-la d’una altra manera, per intentar trobar-ne els motius. Aquestes dones no són víctimes, sinó que malden per arribar a una solució.

Volem explorar la vida interior de l’obra i descobrir què hi ha en la història mateixa que té l’elegància i la percepció per guiar-nos cap a una nova comprensió de la pau.

Com deu ser la vida, sabent que en qualsevol moment pot caure una bomba? Quan sembla que la guerra no s’ha d’acabar mai? Com deu ser parir, sabent que la guerra fora dels murs els devorarà els fills de la mateixa manera que els devora els marits? M’interessa veure com el naixement i la mort estan íntimament relacionats. M’interessa veure com la guerra és un resultat directe de les relacions i característiques interiors humanes.

La Ilíada és una de les històries més violentes i més masculines que mai s’hagin explicat. Fer que ens l’expliquin un grup de dones és un repte que remou tant la nostra imaginació com la nostra consciència.

Tom Bentley-Fisher

SUPLICANTS

Basat en “Les Suplicants” d’Èsquil



PASSAT
Un vot unànime del poble argiu ho ha decretat sense apel·lació: mai no lliurarà a la violència un estol de dones. (...) No es tracta de coses inscrites en tauletes ni segellades en els plecs d’un papirus: sents, clar i net, el llenguatge d’una boca lliure.

“Les suplicants”, d’Èsquil. Grècia, 463 a. C.

PRESENT
El 8 de juny, una dona estrangera que residia legalment a Grècia va ser presumptament sotmesa a maltractaments per agents de policia al Comissaria Central de Policia d’Àtica, a Atenes. La dona va afirmar que els agents l’havien colpejat repetidament, obligat a quedar-se en roba interior i arrencat flocs de cabell, a més d’amenaçar-la amb destruir el seu permís de residència.
El 16 de juny van aparèixer a la web YouTube unes imatges de vídeo de la comissaria de policia d’Omonia, al centre d’Atenes. A les imatges, dos joves immigrants eren colpejats per agents de policia i obligats a insultar-se i bufetejar-se mútuament en repetides ocasions. Uns cinc agents van ser investigats en relació a aquests fets. Posteriorment van aparèixer a Internet tres vídeos més.

Informe sobre els drets Humans 2008, Amnistia Internacional

FUTUR
Són molt més a prop del que t’imagines.
Seuen al teu costat al tren o a l’autobús, fan cua com tu al supermercat, viuen al teu mateix replà, al teu mateix carrer, a la teva mateixa ciutat.
De vegades parlen una llengua que tu no coneixes i vesteixen diferent. Sovint són estrangeres i tenen una història marcada per les decisions que uns homes, pares o marits, prenen – sense consultar-les - sobre les seves vides. Homes que, sovint desesperats, projecten damunt de filles i esposes les seves pors, odis i pulsions irreprimibles, en molts casos amb devastadores conseqüències.
Suplicants és una història de dones i de dolor.
De dones ahir, avui i demà.
De dones soles, esperant justícia.
De dones fugint de la violència cap a un lloc suposadament millor.
Però també és una història d’homes enfrontats a la por i al dubte.
I és també una història de governants, de les diferències no sempre clares entre la democràcia i la tirania, la difícil tasca de prendre decisions i les profundes contradiccions existents a les societats democràtiques.
I és també, malgrat la sang i les llàgrimes, una història d’esperança.

Helena Tornero Brugués, Tardor 2008.

TEMPORADA i GIRA 2009

1 d'abril UAB

18 d'abril Auditori de Sa Maniga Mallorca

9 maig Valls

del 13 de maig al 14 de juny Sala Muntaner Barcelona